- Emblemes: Fa referència a una paraula o frase admesa per un nombre gran de gent, normalment es realitzen amb les mans o la cara. Per exemple, pujar el dit polze significa que és correcte.
- Il·lustradors: Aquests i el llenguatge no verbal van agafats de la mà i s’utilitzen per reforçar la informació expressada. Per exemple, posar la mà horitzontalment i cap endavant mostra oferiment.
- Reguladors: Són els actes no verbals encarregats de dirigir la conversa que duen a terme els interlocutors. Per exemple, l’acció que realitzem amb les mans quan volem dir a l’altra persona que parli més a poc a poc.
Els més habituals són els de negació (equival al “no” verbal) i
acceptació (equival al “sí” verbal), tots dos els realitzem amb el cap. Si fem
bon ús d’aquests,
podem mantenir el
control sobre qualsevol
discurs, negociació...
- Adaptadors: Moviments, gestos o accions que fem inconscientment amb finalitat adaptativa (conduir els nostres sentiments i controlar les nostres respostes). Hi ha diferents tipus:
- Adaptadors socials. Es duen a terme en les relacions entre persones. Per exemple, donar la mà, fer dos petons...
- Adaptadors instrumentals. Són apresos amb la finalitat de realitzar una feina. Per exemple, l’acte d’arremangar-se vol expressar que estem preparats per realitzar alguna feina.
- Adaptadors de subsistència. És relaciona amb l’existència de necessitats. Per exemple, alimentar-se, descansar, dubtar (Quan ens toquem el llavi inferior o la barbeta)...
No hay comentarios:
Publicar un comentario