Comunicació no verbal: LA IMATGE PERSONAL

La imatge és la nostra carta de presentació. La manera de vestir-nos, comportar-nos i relacionar-nos diu molt de nosaltres mateixos, de forma que resulta necessari acordar aquesta qüestió dins d’un tema de comunicació no verbal.
En la imatge personal, qualsevol detall compta. El llenguatge corporal, vist en punts anteriors, amb els seus components de gestos, mirades, etc. forma part de la imatge, però evidentment l’aspecte físic i la indumentària també són importants. Els modals són un aspecte important de les persones, però saber estar en cada moment és imprescindible per donar bona imatge.

L’aspecte físic és un conjunt d’elements que fan que una persona sigui atractiva, o almenys ho sembli. Cal donar una imatge sana, saludable, cuidada i neta, mantenint una postura correcta, parlar de manera clara, no gesticular massa, assentir, somriure, utilitzar correctament la mirada... Tot l’anterior contribueix a millorar notablement la idea que projectem de nosaltres mateixos.
A més, un factor essencial en l’aspecte físic és la higiene diària, que implica dutxa o bany diari, cabell arreglat i ungles i mans cuidades.

• ¿Què és important per a tenir una bona imatge personal?

1. El complement necessari de la imatge personal és la indumentària. A la feina cal tenir cura d’aquest aspecte i saber adaptar-se a les circumstàncies, ja que no totes les feines són iguals, encara que sempre s’han de tenir en compte unes normes generals.
2. La roba que s’utilitzi ha d’estar sempre neta, planxada i en bon estat de conservació, sense estrips ni descosits.
3. Hi ha diverses regles relatives a la vestimenta en la feina; el lloc de treball que s’ocupa, el departament en què es trobi el treballador, el tipus d’empresa... determinaran la forma de vestir dels treballadors i els permetran anar més o menys arreglats.
4. En efecte, no és el mateix treballar en un lloc en constant contacte amb el públic que en un altre en què no s’hi tracta directament.
5. Algunes empreses exigeixen una certa uniformitat als seus empleats, que hauran de complir aquesta norma.
6. En cas que l’empresa no hagi fixat una normativa relativa de vestimenta, cada treballador pot anar vestit de la forma més ajustada als seus gustos o interessos, i n’hi ha prou de complir les normes generals relatives a la indumentària que ja hem vist.