ANÀLISIS ANUNCIS

ANUNCI 1: Lui·jo

És un anunci que cal veure fins al final, ja que la manera d'explicar la història juga amb la intriga de l'espectador, que es pregunta perquè totes les persones que hi apareixen porten collarí. L'única manera d'obtenir aquesta resposta és observant el que li passa al final a un altre personatge, que es gira a mirar el cul a una noia que porta posat uns pantalons Botton-up, és a dir, que estilitza la seva figura. Per això convé veure l'anunci altra vegada després d'esbrinar l'origen del trencament de coll dels altres personatges i posar-los a tots ells en la situació que ha causat aquesta lesió.

• Parallenguatge

En aquest espot el parallenguatge no està molt present ja que no hi ha diàlegs i només ens trobem una veu al final, però podem trobar una qualitat primària del parallenguatge en la música utilitzada. La cançó que acompanya tot l'anunci és rítmica i marca la successió d'imatges, a més al ser una cosa repetitiva resulta enganxosa per al receptor.
A més la veu de la cantant és xiuxiuejant i sensual. Es pot apreciar una frase de la cançó en francès: "Je suis très belle" que significa "sóc molt bella" el que realça el significat de l'anunci, podem imaginar que ho diu la protagonista de l'espot, reafirmant la seguretat que té en si mateixa al portar posats els pantalons.
Es trenca l'harmonia de l'anunci al incloure el so del espetec del coll de l'home del final. És un so cridaner que dóna sensació de dolor i fins i tot pot fer que l'espectador identifiqui aquest efecte i es posi les mans al coll.
Encara que no hi ha so ens podem imaginar els gemecs de dolor que acompanyen els gestos que fan els personatges que porten collarí. 
Com qualificador ens trobem la veu de la cantant, ja descrita anteriorment i també una veu femenina, sensual i decideixi que al final de l'espot ens anuncia el nom de la marca: LIU-JO i la col·lecció que s'anuncia: Bottom UP. El que hagin escollit una veu de dona i el to que utilitza reforça el target al qual va dirigit l'anunci, dones joves que vulguin sentir-se més sexis i segures usant texans.

• Cinèsica

Pel que fa als gestos en aquest spot n'hi ha força varietat. Els més representatius són les ganyotes de dolor que fan els diferents protagonistes que porten collarí a moure, donen sensació d'incomoditat i de malestar. Un altre és el gest de la massatgista tocant-li l'esquena al noi, que dóna impressió de proximitat i relaxació a l'espectador.
Trobem diverses mirades destacables; com la del senyor que mira de reüll la copa, en aquest gest no veiem res sensual com sol representar una mirada de reüll, si no que l'home ho fa per no poder girar el coll.
Però sens dubte les mirades més destacables de l'anunci són les que tenen lloc al final, quan el noi i la noia es creuen al carrer. Ella té una mirada segura i de reüll mira al noi, convençuda que ell li torni la mirada i li miri després el cul. El noi però, la mira directament fins i tot girant una mica el cap i, a més acompanya la mirada amb un somriure piqués.
La forma de caminar de la noia del final reforça el que deia amb la seva mirada: "Sóc una dona sexy i segura de mi mateixa", ja que són passos sensuals, com d'una desfilada de moda, que accentuen el moviment del cul, al que s'enfoca en diverses ocasions, perquè l'espectador es fixi en aquesta part del cos en concret ja que és a la que fan referència aquests pantalons.
Pel que fa a les postures, podem veure a la dona, que deduïm posseeix un nivell econòmic alt, asseguda de manera estirada a la butaca, amb aires de superioritat i intentat oblidar l'acció que l'ha portat a trencar-se el coll.

• Proxèmica

Podem veure una distància íntima en l'escena del massatge, ja que hi ha un contacte sensorial i la distància entre els personatges no existeix, la massatgista està tocant-li l'esquena a l'home directament amb les mans.
Hi ha una distància personal entre el noi i la noia del final de l'espot, quan ells es creuen tot i que hi ha prou espai al carrer per als dos, gairebé es freguen, això representa l'atracció que hi ha entre els dos personatges.

Finalment ens trobem amb la distància social, que és la que hi ha entre els personatges d'alt estatus econòmic i les persones que tenen al seu servei, ja que es veu que la relació és simplement laboral i que es respecta una distància entre uns i altres.

----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

ANUNCI 2: Heineken

L’anunci dóna publicitat a la cervesa Heineken. Per fer-ho, juga amb la diferència de gèneres. Els protagonistes són una parella de joves que estan ensenyant la seva casa a uns amics. Podem deduir la diferència quan inicialment totes les amigues es reuneixen per veure el vestidor de la dona i comencen a cridar; i posteriorment fan el mateix tots els amics al veure la nevera gegant plena de cervesa del home.

• Parallenguatge 

En l’espot només trobem conversa l'inici, i és per això que el parallenguatge no abunda. Però el principi de l’anunci és molt enriquidor, ja que el parallenguatge és molt exagerat i fàcil d’analitzar.

Quan ensenya la casa la dona mostra entusiasme, els gestos la delaten. Senyala allò que vol que les seves amigues admirin, obra els braços amb sentiment d’importància, etc. Aquest sentiment d’emoció va sent més fort conforme la dona apropa les acompanyants al vestidor (en aquest punt fins i tot agafa de la mà a una d’elles per guiar-la). Un cop allà l’eufòria treu el lloc a l’entusiasme i acaba la conversa perquè comencen els crits. 

• Cinèsica

Té una funció important en aquest espot publicitari.

Al principi, quan la dona li ensenya la casa a les seves amigues ho fa amb entusiasme, fent gestos exagerats, senyalant allò que mostra i obrint els braços mostrant el sentiment d’estar orgullosa de les seves pertinences. Instants abans d’arribar al vestidor, agafa del braç a la amiga més propera per portar-la, gest que segueix mostrant entusiasme per part de la dona. I finalment quan obre les portes de l’armari la cinèsica per part de les amigues i d’ella arriba al clímax: cridant, sacsejant-se, senyalant, tremolant... gestos que mostren eufòria. 

Es trenca aquesta eufòria quan comencen a cridar els homes. En aquest cas, han inclòs més gesticulació que les dones. Mostren eufòria des del minut 0 i tots s’abracen cridant, saltant, i plorant. 

Una escena important per analitzar és quan les dones escolten el xivarri d’ells. Les cares mostren sorpresa, no poden creure que pugui haver una habitació en la casa millor que el vestidor. I aquí és on deduïm el que l’espot ens vol transmetre: la Heineken és millor.

L’anunci no consta de música, es centra en les emocions dels personatges principals.

• Proxèmica

És obvia la distància propera que tenen els protagonistes de l’anunci, ja que fan un paper d’amics, amb una relació d’amistat prèvia.

Considero que tot i ser amics els personatges dels dos sexes, hi ha una distància diferent entre les amigues i els amics. En elles la distància es podria analitzar amb pinzellades de gelosia, perquè saben que no podran gaudir de tota la roba; en canvi ells saben que les cerveses són per tots i la distància tan propera mostra la seva eufòria. 

----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

ANUNCI 3: Jean Paul Gaultier

La primera imatge parla per sí mateixa. Encara que no porti logotip, marca, o un altre distintiu que se li pugui associar a un producte, no cap el més mínim dubte per qui és.

La publicitat de Gaultier venera els cossos corpulents, dominants, confiats, enèrgics, comunicatius, actius i emprenedors. En la pronunciada masculinitat dels homes podem trobar trets femenins (posició de mans, curvatura de llavis) i trets metro sexuals (aspecte cuidat, sense borrissol etc.).

Els models adopten una actitud desafiadora (braços creuats), la mirada és directa a la càmera, denota tristesa, la postura corporal “oberta”, convidant a entrar, a provar, a experimentar.

Les imatges juguen amb els estereotips: el noi mariner, la dona fatal. 

Tenim els personatges “al nu”, una invasió de les seves distàncies íntimes, segures.

----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

ANUNCI 4: Martini

El cas de el “home Martini” és especial, ja que ha transformat un gest il·lustratiu en un emblema universal. L'acció de passar-se el dit polze escombrant els llavis està extret del gest de l'actor Jean-Paul Belmondo. Ell es netejava el carmí restant en els seus llavis després d'haver besat a una dona. 

En el seu cas el gest adquireix connotacions de provocació i seducció, amb una pronunciada càrrega sensual i eròtica. Els llavis carnosos no són una casualitat (en l'espot publicitari els llavis carnosos es contraposen als llavis fins dels antagonistes, els personatges dolents de la historia). Són un símbol de seducció, sensualitat, transformant-se en un cànon de la bellesa actual.

L’home destaca a més la “gran similitud entre aquest gest i el que s’utilitza als països hispans com a indicatiu de “el número u”. Per tant, es pot descodificar aquest gest tant com a element de seducció com indicatiu de superioritat (“sóc el número u”).” 
L'heroi adapta una posició de superioritat cap al lector. La “distancia psicològica” es redueix, tenim una proximitat física directa amb ell: s’entremet, s'introdueix en la nostra “bombolla vital”, però la forma en què ho fa, encara que violenta, no ens resulta com a tal. “Quan la gent se'ns apropa, ens excitem fisiològicament..". Una vegada excitats, necessitem classificar l’estat com a “positiu” (grat, amor, alleujament) o “negatiu” (desgrat, vergonya, tensió, ansietat”.

Les expressions facials que podem identificar són el desig, la seducció, però també la duresa, la Seguridad. L’home Martini és un estereotip del noi dolent, rebel, el discurs narratiu ens remet al cinema negre americà. cal destacar el poder d'haver aconseguit transformar les ulleres de sol, un element anti-publicitari (per el rechazo que pot arribar a provocar, excepte en campanyes específiques del producte) en un *leitmotiv de Martini, carregat de valors positius. En vegada de fomentar la sospita d'amagar alguna cosa al no mostrar els ulls portant ulleres de sol, Martini els usa per crear un misteri al voltant del personatge. Les seves ulleres fosques, modernes, estilitzades, complementen els valors representats per l'heroi i conseqüentment els adoptats per la marca.

----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

ANUNCI 5: Ariel

• Parallenguatge

En aquest cas, veiem que el diàleg dura tot l’anunci, però no abunda. És una conversa entre una parella amb un fill comú. 

El missatge no és clar ni tampoc precís, l’única informació que se’ns dóna del producte és que elimina les taques amb aigua freda, la resta de l’anunci són bromes i comentaris de la situació familiar.

• Cinèsica

Partint de la base que hi ha una relació prèvia entre els protagonistes, podem dir que els gestos s’expressen amb comoditat; la parella en cap moment intenta ocultar els seus sentiments.

Es mantenen tots dos d’una forma familiar quan l’home explica la història de les seves camises. Aquesta harmonia trenca just quan, tot seguit, fa una broma en referència a ‘la camisa de lligar’, ja que està tacada. En aquest moment, la dona li dóna un cop al braç, expressant que s’està anant del tema. Simplement acompanyant aquest gest amb una mirada prolongada, l’home sap a que es refereix, i just calla. 

Tot seguit, la dona fa una segona broma i diu que avui ell porta posada ‘la camisa de fer feina de la llar’. Com a resposta i sense mantenir el contacte amb la mirada, l’home diu que ha llençat aquesta camisa. Ella fa un gest d’indignació amb un somriure que dóna a entendre que estan tots dos de broma.

Pels gestos que tots dos fan durant l’anunci, es fàcil d’analitzar que tenen bon rotllo, bona relació. 

• Proxèmia

Existeix una distància propera entre els protagonistes de l’anunci, ja que fan un paper de parella. En una distancia íntima-personal com aquesta, es pot deduir i és evident que tenen una confiança i una relació. 

Conforme la conversa entre tots dos té girs, les postures i distàncies també canvien. És a dir, la dona s’allunya quan, per exemple, l’home diu que no porta posada la ‘camisa de fer feines de la llar’.

----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

  Análisis general del anuncis:

Podem observar que els anuncis publicitaris, en referència a la paralingüística, tenen característiques similars.

1. Del volum podríem dir que utilitzen o bé MÚSICA que dóna ritme al spot, o bé un volum alt que remarca la convicció del parlant respecte allò que anuncia. 
2. Respecte el to, la majoria d'ells és ASCENDENT. Un to ascendent mostra claredat, confiança i, novament, convicció.
3. La velocitat en els anuncis analitzats acostuma a ser RÀPIDA. Amb això s'aconsegueix ritme.
4. Les PAUSES són mínimes. Contribueixen, juntament amb la velocitat ràpida, a aconseguir ritme.

La cinèsia és la part de la comunicació no verbal amb més amplitud d'opcions i característiques a escollir. És per aquest motiu, que difícilment els anuncis o spots publicitaris coincidiran en el mode de fer-la servir.

1. Els GESTOS acostumen a abundar i, normalment, són exagerats. És important mencionar que cada anunci té uns objectius diferents i utilitzaran la classe de gestos que més els convingui, però utilitzar-los de forma abundant fa que tots els anuncis s'apropin a la realitat dels futurs consumidors.
2. En referència a la MIRADA, trobem als spots de forma igualada la social i la íntima. S'utilitza una mirada més íntima quan es vol transmetre més proximitat.
3. El CONTACTE CORPORAL és mínim o escàs.
4. I el mateix passa amb la CULTURA, els anuncis no contenen característiques de cultures determinades, això és degut a que es reduiria el nombre de futurs compradors.

La proxèmia ens els anuncis és el que ens dóna la informació per saber a qui va dirigit l'anunci quan els publicistes tenen un clar sector de la població a qui es vol comunicar. Normalment trobem les quatre zones de la proxèmia amb igualtat en els spots publicitaris.

1. Quan a l'anunci s'utilitza la ZONA ÍNTIMA acostumen a mostrar: sensualitat, desig...
2. Quan a l'anunci s'utilitza la ZONA PERSONAL acostumen a voler una relació més pròxima amb el futur comprador.
3. Quan a l'anunci s'utilitza la ZONA SOCIAL acostumen a voler transmetre d'una forma més 'experta' les característiques del producte.
4. En cap anunci analitzat s'ha utilitzat la ZONA PÚBLICA. Això dóna a entendre que és poc proper i no gaire utilitzat pels publicistes.