ENTREVISTES i ENQUESTA

Per obtenir informació i opinions professionals sobre el tema del projecte, vaig decidir realitzar entrevistes a tres PSICÒLEGS i a dos PUBLICISTES, de les quals extreuré allò més important en aquest apartat.
Per sondejar l'opinió general de la gent, la millor manera va ser realitzar una ENQUESTA, que va tenir més de 100 respostes.

ENTREVISTES


Psicòleg

Partint de la idea de que la publicitat crea una necessitat en els consumidors de la que no som conscients nosaltres mateixos, necessitat que sense publicitat molts cops no tindríem. La societat de consum a través de la publicitat ens ven com a necessaris objectes, tractaments, productes, menjar que en realitat són completament superflus per a l'esser humà.

• Per estar comunicat és necessari un mòbil i a sobre que sigui el mes nou i d’última generació?
• Es necessari que la nostra roba sigui de marca?
• Necessitem menjar xocolata, gelat, pizza amb la freqüència que surten a la televisió?
• Es cert que si ens posem cert desodorant o colònia tindrem més èxit en les nostres relacions interpersonals?

És evident que la resposta a tot això va ser que no.

Cal destacar la importància de la comunicació no verbal en aquesta influència. La comunicació audiovisual que fa la publicitat (especialment en TV i internet) juga amb l'entonació de la veu, amb la repetició a part del propi missatge (paralingüística) i a la vegada fa servir com a recurs la proximitat entre les persones, l'expressió gestual, l'expressió artística i el color i el moviment del propi anunci.

De fet, en molts casos com l’ensenyament, la publicitat, etc. les persones ens fixem molt més en la imatge, en la cenestèsia corporal (postures, moviments corporals...) i en el parallenguatge ( ritme, to, velocitat), que en el missatge verbal.

Parlant de la influència, podríem dir que evitar-la completament no podríem, però sí minimitzar-la, sent conscients de que ens estan creant una necessitat.

Tota la part del llenguatge verbal i el parallenguatge va molt unida a cervell límbic (el de les emocions), per tant és molt difícil, no impossible, dominar-ho. Ens hauríem de preguntar si ens interessa amagar els nostres sentiments i emocions a l'hora de transmetre el missatge.

Vam arribar a la conclusió que és una part de la comunicació que no caldria amagar, potser si caldria educar-la. Com? Amb mot esforç, assaig i educació.

En un anunci publicitari abunda la informació, i un tema per debatre és si nosaltres som capaços de retenir tota aquesta informació. Psicòlegs m’han donat la seva opinió analitzant la situació: 

Un anunci dura uns 30 segons. Temps del tot insuficient per retenir tota la informació verbal i visual que ens pot arribar. Per això els publicistes intenten causar impacte amb les imatges i frases que fan servir. I especialment fan servir recursos com la repetició de la marca o producte, cançons fàcils de recordar... Tot dependria de l'atenció, de l’interès i del coneixement previ del que s’anuncia.

Podríem dir per concloure que els publicistes poden ‘dominar-nos’? Els entrevistats no estan del tot d’acord amb això. Tot depèn del coneixent del target (possibles consumidors) contra més coneixements més capacitat de domini. També crec que el nivell cultural i educatiu del target fa que la seva opinió i postura sigui més crítica  i sigui més difícil exercir aquest domini.

Publicista

Podríem començar dient que la publicitat no és A o B. Cada campanya de publicitat es construeix sota molts factors i condicionants: client, recursos, estil d'agència, producte, client final... 

Hi ha vegades en les quals un copy potent no necessita res més perquè impacta i diluiria el missatge. Altres vegades en el qual l'objectiu és impressionar es tira més pel visual. L'ideal és una bona combinació dels dos elements (comunicació verbal i no verbal). Un anunci bonic que no comunica gens no és un bon anunci, i un anunci amb un gran missatge i malament executat no serà efectiu. Que una gràfica solament inclogui una frase no significa que la tipografia, les vores, textures, el color de fons... no estiguin estudiats i cures.

Respecte la publicitat subliminal, el concepte principal que he rebut ha estat que: “no existeix”, almenys no com està en l'imaginari col·lectiu de la gent.

Entrar en youtube, posar “publicitat subliminal” i deixar-se enganyar, sí que és la pitjor publicitat possible per a la publicitat. Una dona xuclant un hot dog? Penis en pel·lícules de Disney? Què de subliminal té això…
En qualsevol cas, la publicitat subliminal seria aquella que no es percep, un concepte oposat a l'objectiu de la publicitat: que sigui memorable i que el consumidor tingui en compte a la marca a l'hora de comprar. Malgrat això sí que hi ha mecanismes no verbals per connectar amb el client d'una forma més eficaç. Ara la gent compra marques i productes pels sentiments que aquests li provoquen. S'ha deixat enrere la funcionalitat i els beneficis que aporten, ara es treballa amb sentiments.

El color, les formes, els angles i els moviments de les càmeres, els personatges etc… són elements que s'estudien mil·limètricament i són les eines amb les que treballen els publicistes respecte la comunicació no verbal.. Cada cosa expressa un concepte o un sentiment i utilitzar un o un altre pot variar notablement el resultat final. Per fer un anunci de Sunny Delight mai s'utilitzessin colors foscos i primers plànols perquè expressen tot el contrari al que és la marca. 

Aquests elements són instruments orientats i utilitzats al servei de conceptes publicitaris i, en un nivell superior, una filosofia de marca.

Per sort hi ha institucions com a “Autocontrol” o “*PAOS” (publicitat nens) que s'encarreguen de regular la publicitat que es produeix i emet al nostre país. No tot val. No el que pugui perjudicar al consumidor. I aquí entra la perícia de les marques per aconseguir resultats sense incomplir les normes. Per sort vivim en un món que canvia molt ràpid, més que les institucions, i això és una oportunitat creativa.

Aprofitar un succés per incendiar les xarxes socials amb una campanya de publicitat mola. “Obligar” a una famosa al fet que nomeni el nou telèfon mòbil quan li pregunten per la mort del seu marit no mola.

Finalment tenim el treball necessari dels investigadors de mercat i dels planners. La publicitat intenta vendre els productes o serveis que sortiran o que estan al mercat. Òbviament, una marca no intentarà vendre mai un producte sense haver fet proves abans i sense estar convençuts que el client vol o encara no sap que vol el producte. 
Per descobrir quins són aquests gustos, emocions, o formes de pensar que poden derivar en nous productes es realitzen entrevistes, tastos, focus groups, etc. i s'extreuen dades que posteriorment es tradueixen en insights. Aquests insights es treballen i es desenvolupen estratègies de marca i aquestes estratègies de marca poden portar a la creació d'un producte nou que satisfaci les necessitats (que no saben que tenen) els clients.

Un exemple clar serien els productes ecològics: es fan entrevistes i es descobreix que la gent està preocupada pel medi ambient i la salut, doncs es creen productes ecològics i més sans que ajudin al client a trobar el que busca en la seva vida. No s'obliga a la gent al fet que compri un producte, sinó que se li dóna solucions a les seves preocupacions.

ENQUESTA

Més de la meitat de la població està entre 2 i 5 hores en contacte amb els medis massius de comunicació.

El medi massiu per exel·lència amb el que tenen més contacte és INTERNET, però també té un paper molt important la TELEVISIÓ.

Però, pel contrari, el medi que més publicitat ens aporta és la TELEVISIÓ i en menor grau, l'INTERNET.

Un 57% afirma que setmanalment no compra cap article exposat en anuncis. Però cal destacar la importància d'un 35% que en compra entre 1 i 3.

Els resultats són molt semblants quan preguntem si els articles comprats han estat anunciats anteriorment.

Però aquells productes han estat majoritàriament anunciats a la TELEVISIÓ (i en alguns casos a INTERNET).

Un 85% afirma que NO compraria productes desconeixent el seu ús i eficiència tot i haver-los vist anunciats.

Els factors que es prenen en consideració a l'hora de realitzar la compra d'un producte han estat equilibrats: QUALITAT, UTILITAT i PREU són els més considerats.

Amb majoria absoluta podem dir que la població compra un article PERQUÈ EL NECESSITA.

Freqüentment comprem articles que ens recomanen coneguts. 

Més d'un 75% no nega haver analitzat algun cop un missatge publicitari, i un 23% afirma fer-ho sovint.

Un 40% afirma fixar-se en el PRODUCTE, seguit d'un 35% que es fixa en les FRASES i una minoria amb el 23% que ho fa en els COLORS i FORMES.

La meitat de la població no considera tenir suficient coneixement per saber si els productes es consumirien sense publicitat.

Un 70% de la població creu que la publicitat CREA UNA NECESSITAT DE COMPRAR PRODUCTES.

Un 40% defineix la publicitat com EXAGERANT, un 34% com a NECESSÀRIA, un 17% com a NOCIVA i un 7% com a INDISPENSABLE.