La comunicació i el llenguatge: TIPUS DE COMUNICACIÓ

Les formes de comunicació humana es poden agrupar en dues grans categories:

Font: http://www.soymimarca.com/el-mito-del-93-en-comunicacion-no-verbal/

Els percentatges i mites que es poden trobar a la xarxa van donar lloc a investigacions per saber realment quant d’important és la comunicació no verbal durant l’acte de la parla. 

El primer estudi va ser realitzat per Morton Wiener i es va centrar en com la gent jutja els sentiments de l'emissor quan aquest diu un missatge incompatible amb el to de veu utilitzat. Morton volia saber què era més important: el contingut o el to.

En l'experiment participaven dues locutores, dones, que havien de llegir 9 paraules diferents. Cadascuna d'elles en un to diferent (positiu, neutre i negatiu). A continuació, es demanava als participants que escoltessin els enregistraments i qualifiquessin el grau d'actitud positiva del parlant. Els resultats indiquen que quan l'actitud comunicada pel contingut contradiu l'actitud comunicada per un to negatiu, tot el missatge es jutja sobre la base d'una actitud negativa.

Per tant, el to usat en parlar és més important i significatiu que les pròpies paraules individuals.

Un altre estudi de Susan Ferris tracta, també, sobre com la gent jutja els sentiments de l'emissor, però aquest cop l’objectiu era trobar la relativa transcendència del to enfront de l'expressió facial.

Consistia en tres tons de veu (enregistraments de tres locutores pronunciant la paraula “potser” de tres maneres diferents) es combinaven amb tres expressions facials (fotos de tres models femenins).

Van trobar que les expressions facials van ser aproximadament 1,5 vegades més importants que el to de veu jutjat per l'actitud de l'emissor.

Finalment, amb aquests dos estudis es van extreure conclusions conjuntes.

Les paraules, la veu i el cos han de ser coherents entre si. Aquesta incoherència pot ser percebuda, i en aquest cas és menys probable que la gent es cregui el que s'està dient. Pel que fa a la fórmula, és aplicable “exclusivament” quan:

1. La conversa és d'índole emocional (sentiments i actituds)
2. Quan sorgeix en aquest procés una incongruència entre el llenguatge verbal i el no verbal (prevalent en aquest cas la comunicació no verbal).